1887
Volume 43, Issue 1
  • ISSN 0272-2690
  • E-ISSN: 1569-9889
USD
Buy:$35.00 + Taxes

Abstract

Resumen

El concepto de remite a la existencia, para cada una de las lenguas de Europa, de un régimen jurídico propio circunscrito a un territorio determinado. Como categoría opuesta, el concepto de implica la existencia de un no-territorio jurídico, en el que no se pueden desarrollar de manera óptima las políticas lingüísticas necesarias para hacer que una lengua se convierta en lengua pública común. El catalán puede considerarse lengua mediana de Europa desde el punto de vista demolingüístico, pero está desterritorializada, pues carece de plenitud institucional al tener que compartir espacio jurídico con el francés y el castellano. Este fenómeno es especialmente observable en el ámbito educativo, en el que pueden analizarse hasta tres niveles diferentes de desterritorialidad: la influencia del castellano y el francés como lengua franca y lengua vehicular tradicional en Andorra (nivel 1), la dificultad de encajar el sistema de conjunción lingüística de Cataluña en el entramado constitucional español (nivel 2) y la insuficiencia de la política lingüística educativa para revertir la ruptura de la transmisión lingüística intergeneracional en el Rosellón (nivel 3).

Loading

Article metrics loading...

/content/journals/10.1075/lplp.00034.jim
2019-03-22
2025-02-12
Loading full text...

Full text loading...

References

  1. Agirreazkuenaga, I.
    (2006) La Carta europea de las lenguas regionales o minoritarias del Consejo Europeo como derecho interno. EnJ. M. Pérez Fernández (Ed.), Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España (pp.105–144). Barcelona: Atelier.
    [Google Scholar]
  2. Areny Aché, J. M.
    (2003) Llengua i ensenyament al Principat d’Andorra. EnJ. González-Agapito (Ed.), Llengua i ensenyament. Aportacions per a un debat (pp.36–51). Barcelona: IEC.
    [Google Scholar]
  3. Argelaguet Argemí, J.
    (1993) La definició del problema de la llengua a Catalunya durant l’elaboració del marc normatiu de la política lingüística de la Generalitat. TSC, 11, 79–87.
    [Google Scholar]
  4. Badia, M.
    (2000) Actituds, coneixements i usos lingüístics a Andorra. TSC, 14/15, 159–164.
    [Google Scholar]
  5. (2003) Política lingüística al Principat d’Andorra: el català i les altres llengües. EnActes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística (pp.35–45). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
    [Google Scholar]
  6. Ballarin, J.
    (2006) Identitats culturals i usos lingüístics a Andorra. TSC, 19, 183–220.
    [Google Scholar]
  7. (2009) Moviments migratoris i diversitat lingüística a Andorra. EnE. Boix-Fuster (Ed.), Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat (pp.125–138). Barcelona: UB.
    [Google Scholar]
  8. Bastardas Boada, A.
    (2005) Cap a una sostenibilitat lingüística. Barcelona: Angle.
    [Google Scholar]
  9. Bastardas Boada, A., Boix-Fuster, E. & Torrens Guerrini, R. M.
    (2018) El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Barcelona: Octaedro.
    [Google Scholar]
  10. Bastida, R.
    (2003) L’organització de l’ensenyament de les llengües a les escoles d’Andorra. EnActes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística (pp.77–91). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
    [Google Scholar]
  11. Bastida Serra, C., Nicolau, M. & Antequera, J.
    (2010) Model sistèmic de l’évolució del català a Andorra. Sant Julià de Lòria: UdA.
    [Google Scholar]
  12. Bastida Serra, C. & Nicolau Vila, M.
    (2012) Un projecte de prospectiva sociolingüística: el model sistèmic de l’évolució de l’ús del català a Andorra. Llengua i ús, 51, 100–112.
    [Google Scholar]
  13. Baylac-Ferrer, A.
    (2013) L’ensenyament en català a la Catalunya del Nord: primer pas per a una eventual reversió sociolingüística. TSC, 23, 179–204.
    [Google Scholar]
  14. (2014) La ideologia lingüística francesa i les llengües regionals avui. El cas del català a la Catalunya del Nord. TSC, 24, 57–87.
    [Google Scholar]
  15. Becat, J.
    (1991) L’Andorre, pays catalán d’économie ouverte, entre la France et l’Espagne. Revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, 2, 151–168. 10.3406/rgpso.1991.3246
    https://doi.org/10.3406/rgpso.1991.3246 [Google Scholar]
  16. (2000) La situació del català a França. Aspectes jurídics i docents i estudis sobre la matèria. Barcelona: IEC.
    [Google Scholar]
  17. Boix-Fuster, E. & Farràs, J.
    (1996) Ideologies, coneixements i usos lingüístics dels estudiants de secundària d’Andorra. Annals de l’Institut d’Estudis Andorrans 1994, 103–133.
    [Google Scholar]
  18. Bui-Xuan, O.
    (2004) Langues régionales et droit public français: état des lieux. Pouvoirs locaux, 61/2, 141–147.
    [Google Scholar]
  19. Cairat Vila, M. T.
    (2006) Plantejament lingüístic de l’Escola Andorrana. TSC, 19, 53–69.
    [Google Scholar]
  20. Carbonell Ros, N. & Albiol Torres, G.
    (2013) Transmissió, pèrdua i recuperació de la llengua catalana a la Catalunya del Nord. Anàlisi d’alguns testimonis orals. Iunia, 13–1, 115–132.
    [Google Scholar]
  21. Cavero, P.
    (1998) Crònica legislativa: Andorra. RLD, 30, 331–339.
    [Google Scholar]
  22. (2006) El Principat d’Andorra i el català. TSC, 19, 101–114.
    [Google Scholar]
  23. Corretja Torrens, M.
    (2013) De nou, sobre els tribunals i l’ús de les llengües vehiculars a l’escola. RLD, 59, 75–91.
    [Google Scholar]
  24. (2016) L’impacte de la revisió judicial i de la LOMCE en el model lingüístic de l’escola catalana: estat de la qüestió. RLD, 65, 76–89.
    [Google Scholar]
  25. Cuenca, M. J.
    (2009) Metàfores de conflicte lingüístic: la “guerra” del castellà i el català à Catalunya. Quaderns de filologia, 14, 77–96.
    [Google Scholar]
  26. De Swaan, A.
    (2001) Words of the World: The Global Language System. Cambridge: Polity Press.
    [Google Scholar]
  27. Díaz, J.-M.
    (2006) El multilingüismo y el multiculturalismo en la Escola Andorrana. Cultura y Educación, 18/2, 173–183.
    [Google Scholar]
  28. Domingo Peñafiel, L.
    (2007–2008) La Bressola, un projecte educatiu singular. Revista catalana de pedagogía, 6, 199–215.
    [Google Scholar]
  29. Fabeiro Fidalgo, P.
    (2004) Estado, nación y lengua en Francia. RLD, 42, 203–230.
    [Google Scholar]
  30. Farràs, J.
    (2003) La realitat sociolingüística andorrana a debat, segons els resultats d’estudis no impulsats per l’Administració. Noves SL, s/num. (primavera), 1–12.
    [Google Scholar]
  31. Fullana Noell, O.
    (2013) La llengua i la identitat catalanes a la Catalunya esdevinguda francesa. Alguns aspectes històrics. Iunia, 13/1, 103–113.
    [Google Scholar]
  32. Giordan, H.
    (1992) Les langues de France: de l’hégémonie républicaine à la démission de l’État. EnH. Giordan (Ed.), Les minorités en Europe: droits linguistiques et droits de l’Homme (pp.129–144). París: Éditions Kimé.
    [Google Scholar]
  33. Grau, R.
    (1992) Le statut juridique des droits linguistiques en France. EnH. Giordan (Ed.), Les minorités en Europe: droits linguistiques et droits de l’Homme (pp.93–112). París: Kimé.
    [Google Scholar]
  34. Hélot, C.
    (2003) Language policy and the ideology of bilingual education in France. Language Policy, 2, 255–277. 10.1023/A:1027316632721
    https://doi.org/10.1023/A:1027316632721 [Google Scholar]
  35. (2008) “Mais d’où est-ce qu’il sort ce bilinguisme?” La notion de bilinguisme dans l’espace scolaire français. EnG. Budach, J. Erfurt & M. Kunkel (Eds.), Écoles plurilingues – multilingual schools: Konzepte, Institutionen und Akteure (pp.55–80). Frankfurt: Peter Lang.
    [Google Scholar]
  36. Le Bihan, J. P. & Rull, X.
    (2005) La Bressola, un projecte educatiu en català a la Catalunya Nord. Llengua i ús, 34, 67–74.
    [Google Scholar]
  37. Llussà, R.
    (2002) L’État espagnol et ses langues vus de Catalogne. Hérodote, 105, 135–141. 10.3917/her.105.0135
    https://doi.org/10.3917/her.105.0135 [Google Scholar]
  38. Loyer, B.
    (2002) Langues nationales et régionales: une relation géopolitique. Hérodote, 105, 15–37. 10.3917/her.105.0015
    https://doi.org/10.3917/her.105.0015 [Google Scholar]
  39. Magán Perales, J. M.
    (2004) Andorra, Estat de dret. Barcelona: Atelier.
    [Google Scholar]
  40. Margarit, E.
    (2012) Les relacions frontereres entre el Principat d’Andorra i l’Alt Urgell. Sant Julià de Lòria: CRS.
    [Google Scholar]
  41. Margarit, Estel & Monné, A.
    (2010) Joves i llengües d’Andorra. Andorra la Vella: Govern d’Andorra.
    [Google Scholar]
  42. Marquet, M.
    (2000) Tendències recents de la política lingüística a Andorra: ensenyament i usos lingüístics. TSC, 14/15, 151–158.
    [Google Scholar]
  43. Martel, P.
    (2000) L’État français face à ses autres langues. EnD. Vazeilles (Dir.), Identités et droits des minorités culturelles et linguistiques (pp.31–38). Montpellier: UPVM.
    [Google Scholar]
  44. Micó, J.
    (2006) Els estudis de sociolingüística a Andorra. TSC, 19, 269–290.
    [Google Scholar]
  45. Molla, G.
    (2003) El català a Andorra: tota una lluita. Inua, 4, 73–90.
    [Google Scholar]
  46. Moutouh, H.
    (2001) La République face à ses communautés. RLD, 35, 89–102.
    [Google Scholar]
  47. Nicolau Vila, M., Antequera, J. & Bastida, C.
    (2011) Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra. Debats de recerca, 4, 207–219.
    [Google Scholar]
  48. Oakes, L.
    (2017) Normative language policy and minority language rights: rethinking the case of regional languages in France. LPOL, 16, 365–384.
    [Google Scholar]
  49. París Domènech, N. & Blanchar Roca, G.
    (2018) Comentari de les sentències del Tribunal Constitucional de 20 de febrer de 2018, que declara inconstitucional el sistema per determinar la proporció entre llengües vehiculars en l’àmbit de l’educació previst a la LOMCE. RLD blog. Recuperado el2 de junio de 2018, deeapc-rld.blog.gencat.cat/2018/03/08/comentari-de-la-sentencia-del-tribunal-constitucional-sobre-la-lomqe-que-nega-la-capacitat-de-lestat-per-determinar-la-proporcio-entre-llengues-vehiculars-en-lambit-de-ledu/
    [Google Scholar]
  50. Peix, R.
    (2013) Origens, llengües i motivacions dels pares d’alumnes de l’ensenyament en català a la Catalunya Nord. TSC, 23, 391–406.
    [Google Scholar]
  51. Peytaví Deixona, J.
    (2009) Algunes reflexions sobre el català septentrional o rossellonès en un final d’etapa dialectal. Llengua i literatura, 20, 193–207.
    [Google Scholar]
  52. Pons, E.
    (2011) Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. REAF, 12, 120–152.
    [Google Scholar]
  53. (2004) La llengua catalana a l’escola després de la Llei de qualitat de l’educació. Llengua, societat i comunicació, 1, 16–28.
    [Google Scholar]
  54. Pradilla Cardona, M. À.
    (2011) La gestió normativa de la llengua catalana. Unitat en la diversitat o diversitat d’unitats?RLD, 56, 115–141.
    [Google Scholar]
  55. (2016) El model lingüístic educatiu a Catalunya. Crònica glotopolítica d’una involució. Estudis romànics, 38, 295–310.
    [Google Scholar]
  56. (2017) Després de la tempesta arriba la calma? A propòsit de la dinamicitat de la política i la planificació lingüístiques en l’àmbit de la llengua catalana. Estudis romànics, 39, 399–414.
    [Google Scholar]
  57. Puig Moreno, G.
    (1988) Reflexions sobre llengua i identitat. TSC, 7, 31–49.
    [Google Scholar]
  58. (2004) Llengües i poders a la Catalunya Nord. Revista catalana de sociología, 20, 9–24.
    [Google Scholar]
  59. Sans Urgell, J.
    (2015) Andorra. Revista divÈrsia, s/num., 2–18.
    [Google Scholar]
  60. Simons, G. F. & Fennig, C. D.
    (Eds.) (2018) Ethnologue: Languages of the World, Twenty-first edition. Dallas: SIL International.
    [Google Scholar]
  61. Sorolla, N.
    (2009) Els fluxos interlingüístics d’una societat migratòria: el cas andorrà. RLD, 52, 327–368.
    [Google Scholar]
  62. Tedó, X.
    (2008) El català a Andorra: una oficialitat en entredit. L’Escletxa, 17, 18–20.
    [Google Scholar]
  63. Torres, J.
    (2000) La llengua catalana a Andorra: problemes i perspectives. TSC, 14, 165–167.
    [Google Scholar]
  64. Tourbeaux, J.
    (2011) L’évolution démographique en Andorre est-elle compatible avec le maintien de son identité culturelle?Espaces – populations – sociétés, 2, 279–290. 10.4000/eps.4486
    https://doi.org/10.4000/eps.4486 [Google Scholar]
  65. Vallcorba Cot, J.
    (2009) La situació de la llengua als centres educatius: accions per consolidar-la i potenciar-la. TSC, 20, 261–275.
    [Google Scholar]
  66. Van Parijs, P.
    (2011) Linguistic Justice for Europe and for the World. Oxford: OUP. 10.1093/acprof:osobl/9780199208876.001.0001
    https://doi.org/10.1093/acprof:osobl/9780199208876.001.0001 [Google Scholar]
  67. Vernet, J.
    (Coord.) 2003Dret lingüístic. Valls: Cossetània.
    [Google Scholar]
  68. (2004) El marc constitucional i estatutari de la llengua a debat: balanç i perspectives. Llengua, societat i comunicació, 2, 39–42.
    [Google Scholar]
  69. (2009) L’ús oficial: administracions publiques i àmbit institucional. EnF. Vallverdú (Ed.), Simposi internacional sobre el català al segle XX: balanç de la situació i perspectives de futur (pp.49–78). Barcelona: IEC.
    [Google Scholar]
/content/journals/10.1075/lplp.00034.jim
Loading
  • Article Type: Research Article
Keyword(s): Andorra; Cataluña; Catalán; desterritorialidad; Rosellón; territorialidad lingüística
This is a required field
Please enter a valid email address
Approval was successful
Invalid data
An Error Occurred
Approval was partially successful, following selected items could not be processed due to error