Linguistic Theory and International Communication

RESUMTeoria linguistic i comunicació internationalLa moderna conceptualització del llenguatge com una abstracció representa la cul-minació de la idea tradicional—més o menys clara—segons la qual una llengua és un sisterna de formes què és pot descriure sense fer referència explícita a parlants i oients. Cal recordar, tanmateix, què sense parlants i oients no hi hauria "sisternes abstractes" per a analitzar. El concepte de regla juga un paper central en el programa formalista. El resultat global és, però, la reificació de les categories lingüístiquès així relacionades i una idealització de l'objecte d'estudi què fa impossible l'examen realista de nocions tan basiquès com les de significat i fet verbal.L'alternativa naturalista comporta l'exigència de superar aquèsta fixació en les formes i d'apellar directament a les circumstàncies què donen lloc a l'activitat verbal. Resistir-s'hi condueix inévitablement a una série de culs de sac teôrics i d'inconsistències pràctiquès, p.e., quan ens preguntem què és natural i què és artificial en matèria de llenguatge, o quan jutgem la viabilitat d'una llengua neutral amb vista a la justa cooperació internacional.RESUMOLingvistika teorio kaj internacia komunikadoLa moderna konceptako pri lingvo kiel abstraktajo kulminigas la malnovan, pli-malpli klaran ideon, laǔ kiu naturaj lingvoj estas sistemoj de formoj (nun t.n. formalaj sistemoj), supozeble analizeblaj preteratente al realaj geparolantoj kaj geaúdantoj. Tamen, sen ci-lastaj tute malhaveblus tiuj samaj analizendaj "abstraktaj" sistemoj. Reguloj ludas kernan rolon en la formala laborprogramo: netrezulte, la koncernaj konceptoj kaj kate-gorioj estimas aprioriaj memstarajoj, kiuj fakte blokas realecan taksadon de lingvaj faktoj kaj ties vera signifo.Naturalisma ekzameno rekomendas la duarangigon de formoj mem: por ekspliki ilin nepras la rekta enkalkulo de la konkretaj kondicoj sub kiuj efektiviĝas lingvokapablo. Rifuzition fari rezultatas je neeviteblaj teoriaj stratsakoj kaj praktikaj memkontraǔdiroj, ekz-e kiam oni prijuĝas naturecon kaj artefaritecon en lingvaj aferoj aǔ la vivipovon de neǔtrala lingvo por internacia kunlaboro.